“Tu conocimiento nos muestra el mundo o lo niega,
porque es la historia de tus actos,
o lo negará porque despertando tu imaginación
te llevará a cambiarlo.
Deja que lo nuevo sea lo nuevo
y que el tránsito sea la negación del presente;
deja que lo conocido sea mi liberación,
no mi esclavitud.
No es poco lo que te pido.
Tú has creído que todo ser humano puede pensar,
que todo ser humano puede sentir (…)
Espero, tal vez atrapado y engañado en el fulgor de
mi esperanza,
al hacer mi historia,
hacer un mundo donde el otro tenga presencia,
donde su voz no sea ni eco ni antieco de la mía,
y sólo la fraternidad legitime
la felicidad o el sufrimiento.”
porque es la historia de tus actos,
o lo negará porque despertando tu imaginación
te llevará a cambiarlo.
Deja que lo nuevo sea lo nuevo
y que el tránsito sea la negación del presente;
deja que lo conocido sea mi liberación,
no mi esclavitud.
No es poco lo que te pido.
Tú has creído que todo ser humano puede pensar,
que todo ser humano puede sentir (…)
Espero, tal vez atrapado y engañado en el fulgor de
mi esperanza,
al hacer mi historia,
hacer un mundo donde el otro tenga presencia,
donde su voz no sea ni eco ni antieco de la mía,
y sólo la fraternidad legitime
la felicidad o el sufrimiento.”
Humberto Maturana
Maturana és el primer científic que des de
seu fer com tal, explica l'amor. En la seva proposta, l'amor no és una
qualitat o un do, sinó un fenomen relacional biològic a través del qual
l'altre sorgeix com un legítim, un altre en la convivència, respectant-se
i acceptant la seva existència tal com és, condició necessària per a
que l'altre pugui ser el mateix. Per a Humberto Maturana, que al seu dia va estar proposat per al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia, ens emmalaltim en viure un mode de vida que nega sistemàticament l'amor.
Segons Maturana, tots els nostres problemes
tenen el seu origen en la negació de l'amor, que ens porta a negar
l'altre en la seva legítima existència, en el seu dret a ser lliure i
diferent. Aquesta negació de l'altre no només es refereix a les altres
persones sinó també a nosaltres mateixos. Quantes vegades ens neguem
coses basant-nos en el què diran o pensaran els altres, ignorant així les
nostres necessitats, anhels o projectes? És l'amor, l'empatia i la
cooperació el que mou el món. Per això els educadors hem d'actuar i
relacionar-nos amb els nostres nens amb respecte, escolta i amor, i
també amb respecte i amor a nosaltres mateixos.
Metge i biòleg, Maturana ha arribat a ser un gran pedagog que insisteix en el valor de l'AMOR per permetre que cada persona es desenvolupi al màxim. L'educació no és res sense amor. La vida, les persones i les nostres relacions tampoc.
Metge i biòleg, Maturana ha arribat a ser un gran pedagog que insisteix en el valor de l'AMOR per permetre que cada persona es desenvolupi al màxim. L'educació no és res sense amor. La vida, les persones i les nostres relacions tampoc.
Malgrat tot, la realitat és que l'amor és pràcticament absent del
currículum, constituint avui una de les nostres assignatures pendents.
Alguna responsabilitat tindran en això la psicologia cognitiva, que ha
centrat el discurs pedagògic durant dècades en l'aprenentatge acadèmic; o
la dictadura conductista, que va expulsar les emocions fora del recinte
universitari. Reflexionem-hi!!!

